Fins aquí he arribat. Un any i una mica més de bloc, amb petites dosis concentrades de tot de coses que m'agrada compartir amb vosaltres. Tot de petits pensaments sense ànim de res. Ara tanco aquest bloc i n'obro un altre. Espero que seguiu diguen-hi la vostra, és el que més il·lusió em fa.
La nit de Sant Esteve vàrem fer una mica de gresca, més que res per des engreixar tot el que portàvem acumulat... Per cert, algú sap per què es celebra aquest dia (i no val dir per menjar-se els canalons)?
Necessito escoltar. atendre la crítica constructiva, salvadora. Deixar la susceptibilitat de banda per així ser conscient que també puc ser superb. I des d'aquest coneixement deixar-ho de ser. Perquè en el moment que deixo de ser superb, puc tenir un tracte més cordial amb els demés, des d'un mateix nivell. Perquè quan deixo de ser superb, deixen d'ofendre'm certes actituds. Si controlo el meu orgull serà més difícil que fereixi a qui m'envolta. I així, des de la humilitat puc reconèixer els meus errors i no tornar-los a cometre.
Ja s'acaba la tardor i per acomiadar-lo i abans de que l'hivern ens convidi a treure les bufandes i ens geli els peus dins el llit he penjat unes quantes il·lustracions noves. Si en teniu ganes, feu-hi un cop d'ull prement aquí. Ja em direu el què!!
El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable.
L'altre dia va arribar-me un sms que m'avisava que l'Anna, la germana del meu amic Josep havia publicat un conte dedicat al dolor i que tots els beneficis es destinaven íntegrament a la Marató de TV3 d'aquest any, que precisament es centra en la problemàtica dels dolors crònics. El llibre es titula 'Per què tenim dolor?' i el podeu comprar a El Corte Inglés (10euros)... L'Anna sap de que parla, doncs ho viu en primera persona, i des de la seva experiència ens pot dir veritats tant maques com aquesta:
[...]beuen la vida glop a glop, assaborint-ne cada instant. S'aturen per collir les flors que creixen al marge del seu camí, apreciant totes les seves característiques i qualitats: el seu color, la seva olor, el seu vaivé al compàs del vent... Aquestes flors són les que la majoria de nosaltres trepitgem sense adonar-nos-en: són les petites coses que no es compren amb diners, com un somriure sincer,unes paraules dictades pel cor, un bon dia amable, una mà estesa on agafar-te quan caus...
Ahir, concert dels 'Sparklehorse'. Senzillament genials. Vaig quedar paralitzat des del primer acord fins l'última nota. Em van embolcallar amb la seva música i em van dur a un mar d'emocions, de poesia i de trista bellesa. No s'hauria d'haver acabat mai.
Dissabte, amb l'excusa de fer un fricandó segons la recepta de la iaia, vàrem fer un dinar a can Grassot. Bon menjar, bona companyia i bona conversa. Quan vulgueu... Més!!!
Feia temps que no anava a pescar, havia oblidat com surto de l'aigua... Molts cops, per exemple, parlo amb gent arribant a port i em costa expressar-me, em costa ser coherent, que les respostes siguin entenedores. Normalment he d'esperar una estona i després ja torno a un estat de total normalitat. Aquests dies hi he estat pensant... Quin és el procés que visc en les sortides a mar? Què em passa, que em retorna en un estat, diguem-ne, 'alterat'? Repasso les sortides i les imagino com un ritual que te diferents fases, però que sempre es repeteixen: La preparació:
Tot comença quan em llevo pel matí; planejo el dia al voltant de la sortida de pesca, sobretot el menjar. Necessito que la digestió estigui ben feta, poca sang a l'estómac. Després repassar tot l'equip, els fusells, el traje, els escarpins... És el moment d'imaginar com pot anar la jornada, quin vent fa, quin cel hi ha, etc... La preparació dura fins el moment en que em vesteixo, aleshores ja començo a ser una altre cosa. El naixement:
La primera capbussada és molt especial, un moment únic que només és repeteix un cop per sortida. Passo del món aeri al mon aquàtic, d'un univers d'aire a un univers líquid, del món vertical al món horitzontal. També hi ha un canvi fisiològic important: passo d'una respiració nassal i toràcica a una respiració bucal i estomacal. El prefaci:
Els primers moments de pesca són una mica d'adaptació, encara arrossego algunes coses del món aeri, sobretot en un pla mental: problemes, preocupacions, feina, sentiments... Durant aquesta fase, però d'una manera indefectible, totes aquestes coses es converteixen en un terrós de sucre, que lentament es va diluint en la immensitat del mar, fins que desapareixen. La integració:
És aleshores, quan l'ultim granet de sucre s'ha dissolt, que deixo de ser jo i passo a ser 'pescador'. Necessito oblidar la meva forma, els meus braços, les meves cames, la meva mida. Oblido els pulmons, oblido l'angoixa i oblido la meva consciencia humana. Ara sóc pescador, ara sóc part del mar; i com a part d'un tot més gran em sento, realment em sento, i em moc amb aquest tot, com si fos ell. Aleshores jo també em dissolc com un terrós de sucre. I ja no hi ha mans, ni braços, ni cames, ni sentiments, ni TEMPS. Només un jo diferent, que no te preocupacions, que no te pors, que no te nom. El retorn:
Quan torno al món vertical, és un retorn progressiu. El primer que arriba és el cos, que torna a respirar pel nas, que torna a sentir el cansament a les cames i als braços. Després, molt poc a poc, vaig tornant a ser l'Eduard, però amb un avantatge, que totes les coses que conformaven aquell terrós de sucre i que estaven al meu cap han quedat a l'aigua.
I així és sempre i cada vegada que vaig a pescar. I per això és la meva passió, perquè cada cop vaig a mar tinc una experiència transcendental.
Avui, per acabar de rematar el meu cap de setmana de desintoxicació (física, mental & espiritual) he sortit a fer una pescadeta amb en Paco. El nostre objectiu era bàsicament confirmar-nos a nosaltres mateixos que som bons pescadors. Jo He agafat un llop d'una parell de quilos i en Paco, tot i que no ha pescat res, segueix demostrant, cada vegada que sortim a mar, que és cada cop més peix i cada cop menys terrestre.
Aquesta setmana passada ha estat dureta, molta feina i poc més. Tenia ganes de desconnectar, de ventilar-me, de cansar-me. Així que he decidit fer una excursió amb bici. Tenia ganes de pujar fins a Montbarbat (ja ho havia provat dos cops i els dos cops se m'havia trencat la cadena!!) L'esforç paga la pena. Des de dalt hi ha una vista magnífica; el Montseny i tota la Plana del Tordera, que arriba fins al delta, més amunt Blanes i tot seguit Lloret. Es veu la costa fins els Cars.
I després el descens amb trialeres memorables, com la dels Eucaliptus i la clàssica de Fenals. Qui s'apunta??
Em sembla una delícia de vídeo, per una delícia de cançó. Una petita cosa delicada que ens pot passar desapercebuda però que transmet molt més del que sembla a primera vista. Val a pena perdre 3 minuts de la nostra vida per fruir-lo.
Ja està disponible l'última versió de Mozilla Firefox: el FIREFOX 2.0.
El Firefox sorgeix del projecte de programari lliure Mozilla.org, una iniciativa mundial, sense afany de lucre i de codi obert en què participen milers de voluntaris. L’objectiu del projecte no és altre que preservar la llibertat d’elecció, garantir la innovació a Internet i respectar els estàndards oberts. Tot això fa que el Firefox hagi esdevingut el producte estrella de Mozilla: lliure, gratuït, compatible amb la majoria de sistemes operatius i traduït a més de 35 llengües.
Les claus de l’èxit d’aquest navegador poden resumir-se en tres: una interfície senzilla i propera a l’usuari, la possibilitat d’ampliar-ne la funcionalitat gràcies a extensions fetes per terceres parts, i una política de promoció sense precedents en el món del programari lliure.
Respecte de la versió anterior, cal destacar les novetats següents del Firefox 2.0 —val a dir que algunes d’aquestes característiques ja existien com a extensions, però no s’havien integrat en el programa:
Nova interfície. S’ha actualitzat la interfície per millorar-ne la usabilitat, és a dir, per augmentar la llegibilitat dels textos, la rapidesa de la baixada d’informació, la manejabilitat i la capacitat de satisfer les necessitats de l’usuari.
Canvis en la navegació amb pestanyes. Una de les característiques més estimades del Firefox és la navegació amb pestanyes, que ha estat un dels aspectes diferencials més importants respecte del seu competidor principal en el camp dels navegadors, l’Internet Explorer. En aquest sentit, doncs, també s’han afegit millores, com ara la possibilitat de recuperar les pestanyes tancades involuntàriament, la integració d’elements visuals que faciliten encara més la navegació i la incorporació d’un botó per tancar cada pestanya de manera individual, en comptes del botó únic que hi havia anteriorment.
Correcció ortogràfica integrada. A partir d’ara ja no hi ha excusa per no escriure correctament. La versió nova incorpora un motor de correcció ortogràfica que permet verificar el que escrivim en els formularis
Cerques més potents. S’han incorporat força novetats pel que fa a les possibilitats de cerca a la xarxa. En aquest sentit, s’ha millorat la gestió dels motors de cerca integrats
Millora de la gestió dels canals d’informació.
Protecció contra la pesca electrònica (phishing).
Restauració de sessions. Si durant la navegació, l’ordinador s’apaga, el sistema operatiu es penja o el Firefox es tanca inesperadament, podem tornar allà on érem abans del «desastre» i recuperar la sessió de navegació anterior.
Integració com a complements. Les extensions i el temes ara s’integren en un mateix quadre de diàleg, sota el nom de Complements. D’aquesta manera, és més fàcil controlar els elements de terceres parts que l’usuari pugui instal·lar.
A part d’aquestes característiques noves, s’han millorat aspectes importants d’accessibilitat i, per descomptat, s’han conservat les opcions de blocatge de finestres emergents, d’actualització remota o de supressió amb un sol clic de les dades privades que hàgim introduït.
Com si d'un regal d'aniversari es tractés, el 27 de setembre Sparklehorse va treure un nou disc: 'Dreamt For Light Years in the Belly of a Mountain'. Un disc, com l'anterior (It's a wanderful life) genial; potser una mica més dolç, potser una mica més lluminós, però que igualment ens conviada a passejar pels prats dels sentiments, de les emocions... Alegria i tristor es barrejan com a la vida mateixa... Un altre regal per seguir caminant.
Ahir concert de 'The Wedding Present'. Diumenge és un dia extrany per a un concert, però que carai!! sempre que hi hagi una oportunitat per fer alguna cosa diferent val la pena aprofitar-ho, encara que abans de fer-ho ens faci mandra. I la veritat és que va valer la pena, encara que només sigui per sentir temes com 'Kennedy', 'Ringway to Seatac' o veure com destrossen les guitarres amb 'Take Me'.
Avui fa un any que vaig començar a fer aquest bloc. Un any on han passat moltes coses, moltes de bones, algunes de no tan bones, ens em apropat tots una mica més, som més amics i ho heu demostrat tots els cops que us ho he demanat. He conegut gent increïble que m'ha fet canviar moltes coses, maneres d'enfocar problemes, de veure la vida en general; ha ser més conscient.
Segueixo el meu viatge amb la tranquil·litat que em dona saber-vos aprop i amb el recordatori de que també estic pel que calgui. Un petó a tots!!!!
I per celebrar-ho canvio l'aspecte del web!!!
Ahir vaig aprofitar el dia de festa per escapar-me a veure el documental 'Loud Quiet Loud', sobre l'última gira dels Pixies. És un luxe poder veure i escoltar un documental d'aquestes característiques en una sala de cinema comercial... I més una banda sonora que m'acompanya des dels 18 anys. Tot un plaer per les orelles i l'ànima.
Una perleta que em ve molt de gust compartir. Es diuen 'Absentee' i el disc, que és amb el que debuten 'Schmotime'. Un disc que pot ser alegre, que pot ser trist, que pot donar ganes de tancar-se a casa o de sortir al carrer cridant. Ja em direu que us sembla...
Ocultoide descobert per la Mimar Alsina. Gràcies per col·laborar, això solament és el principi de la taxonomía ocultoide. Ara com ara podem dir que el filum és ocultoidae.
Aquell que vol permanentment 'arribar més alt' ha de pensar que algun dia l'envairà el vertigen. Què és el vertigen? La por a la caiguda? Però per quina raó també ens dóna vertigen un balcó proveït d'una barana segura? El vertigen és quelcom diferent a la por de la caiguda. El vertigen significa que la profunditat que s'obre davant nostre ens atreu, ens seduïx, ens desperta el desig de caure, del qual defensem espantats.
La documentació sobre els Ocultoides segueix a bon ritme...Tot i que m'enfronto a una tasca titànica.Prem aquí per veure les últimes aparicions de 'fenomen'.
