Fettuccini a la tinta de sèpia amb calamarsons i cloïsses

Sempre treballant... Però de tant en tant enganxem aquests ponts tant 'estupendus' i és fantàstic poder-los aprofitar... Encara que només sigui per seguir treballant:



Dijous escalant a Montserrat.Si vols veure tot l'album d'aquesta escalada pica aquí.



Divendres una pescadeta a Canyelles


Dissabte fent esportiva a Solius



...I diumenge un bon dinar en família a Sant Pol

Feia temps que tenia pendent pujar a Porredon, sempre hi havia alguna excusa per no anar-hi, però ja feia massa temps... Potser més de 17 anys.

Va ser un exercici interessant; de sobte afloraven del més profund del cervell coses absolutament oblidades, detalls que van ser importants en una infància que es difumina... Un bombardeig constant de sensacions, de moments, records de temps innocents... I és clar, l'absència de tots aquells que ja no hi són però que hi eren aleshores i que conformen el record d'aquesta casa i d'una part important de la meva geografia vital.

Va ser tot molt natural; hi havia coses diferents, potser tot era més petit, però l'essència del record romania intacta. Podia reconèixer tots els racons, totes les anfractuositats i el que és més sorprenent: totes les olors que només he olorat allà i que només sentir-les em deien exactament on em trobava.

Ara ja no tinc excusa per no tornar-hi... Aviat.

Aprofitant que pujàvem a Porredon el dissabte al matí vam decidir anar a escalar per allà aprop. L'opció escollida va ser la via Clàssica II a la Paret del Triangle.

Com el seu nom indica, la via és de tall clàssic amb uns 70 metres de recorregut. El primer llarg no te cap mena de dificultat i a demés està ben assegurat amb tota mena de material (claus, burils, espits...) La primera reunió queda amagada just per sobre d'un arbret. El segon llarg comença amb una sortida bastant maca de la reunió i segueix recte amunt. Només cal anar seguint les assegurances, però de sobte gira cap a la dreta buscant el diedre. Nosaltres vam decidir fer la segona reunió en un arbret doncs semblava que la corda fregaria molt. En el nostre tercer llarg (que no el de la ressenya original) només trobem dos espits a la sortida de la reunió. Després es pot anar seguint pel costat del diedre i posar alguna vaga. Passat un arbre es gira cap a la dreta i l'escalada ja perd verticalitat.

En definitiva un matí distret en una via senzilla però amb la dificultat de no trobar-se assegurada en la segona part.

Divendres és el gran dia. S'emet dins del programa THALASSA el reportatge d'Horaci Garcia 'Caiacs, la navegació més simple'. No cal recordar que un dels principals protagonistes d'aquest reportatge és el nostre incansable Narcís.

Jo ha he comprat unes bosses de patates fregides i unes cerveses per no perdre-me'l. Mentre tant qui no conegui al Narcís pot saber-ne una mica més visitant el seu web:

www.belone.net

Data d'emissió:

Divendres 24 d'abril a les 22:00 hores, pel canal 33

Ja han passat quatre anys i aquella buidor que va deixar la teva pèrdua s'ha anat omplint amb sentiments de tota mena. Al principi la buidor era això, només buidor; després tristor, pena, impotència... Tot seguia el seu procés. La meva vida sense tu ha estat una muntanya russa, perquè la buidor és vertigen i tant bon punt estàs al cap d'amunt com baixes de sobte, per després tornar a pujar... Així han estat aquest quatre anys.

Però ara que s'ha omplert aquesta buidor, he pogut baixar d'aquesta muntanya russa i amb tots els sentiments que s'han anat acumulant puc renéixer i reescriure una vida diferent.

Quan et vas morir vas donar més sentit a les nostres vides, una bufetada que servia per recordar-nos que som vius, que som amor i que som passió.

Cada dia penso en tot allò que ens va quedar per escriure junts, però el sentir això em dona més consciencia per fruir de quelcom que hauria d'haver estat nostre. Cada cosa que faig te la regalo i la comparteixo amb el teu record; i penso que soc més viu gracies a tu.

La situació és la següent: Jo acabo de muntar la primera reunió. La Paula s'està encordant per pujar de segona i de sobte...

Per surfejar per Internet fa molt de temps que uso el Firefox. Ho faig per varies raons, però sobretot ho faig perquè és molt millor que Internet Explorer (en qualsevol de les seves versions). És cert que hi ha altres navegadors que estan a l'alçada de Firefox, per exemple Opera o les últimes versions de Safari, però Firefox té quelcom que no té cap altre: les extensions.

Les extensions són petites aplicacions desenvolupades per usuaris de Firefox que ens ajuden a treure el màxim rendiment de l'experiència de surfejar per la xarxa. Hi ha de tot tipus, des de eines per als desenvolupadors, eines per a la gestió de descàrregues, favorits, etc.

M'agradaria comentar una d'aquestes extensions; es diu SHOWCASE.

Si som usuaris de Firefox, ens haurem trobat més d'una vegada que comencem a obrir pestanyes mentre naveguem; és quelcom normal. El que passa és que arriba un punt que tenim un munt de pestanyes obertes. Aleshores volem tornar a aquella pestanya que teníem oberta feia 8 pestanyes i em d'anar pestanya per pestanya fins que trobem la que ens interessa. Amb l'extensió SHOWCASE tot això resulta més fàcil.

Quan la instal·lem podem col·locar un botó a la barra d'eines que quan el pressionem obrirà una nova pestanya amb miniatures de totes les pestanyes que teniem obertes:



Aleshores només hem de clicar sobre la miniatura que volem i anirem directament a aquella pàgina. Així de fàcil

Si us voleu instalar aquesta extensión podeu fer-ho des d'aquí:
INSTAL·LAR SHOWCASE

Banksy és un grafitaire anglès anònim. Actuant des de un format conegut (graffiti) aconsegueix uns resultats sorprenents i originals. Val la pena perdre una estona visitant la seva web: http://www.banksy.co.uk

Després podrem discutir si estem d'acord o no amb el missatge, amb les formes i amb el resultat (les obres de Banksy han acabat sent cotitzades i admirades per aquest sistema que ell critica) però el que és innegable és que ens trobem davant d'una obra original i sorprenent, quelcom difícil de trobar en els temps que corren!!

Diumenge vam quedar amb el Jordi i la Núria per trobar-nos. L'excusa era fer la via Ferrata Teresina i presentar-li Montserrat a la Núria.
Es tracta de pujar des de Santa Cecília fins a Sant Jeroni. La via té uns 1.000 metres de longitud i uns 300 de desnivell.



La part que té una mica més d'ambient és la xemeneia que va a sortir al mirador de Sant Jeroni.

Després d'haver escalat l'aresta del Rumbau, el dia següent vam fer una excursió molt xula. Des de l'ermita de Castell Llebre, al costat d'Oliana vàrem anar fins a l'ermita de Sant Honorat. Va ser una passejada matinal amb un dia fred de veritat. Cap al nord veiem passar les turmentes de neu i creuàvem els dits per que no se'ns tiressin al damunt...



Mou-te amb el botó de la rata pressionat per moure la imatge

Si no arrisquem, mai serem conscients del nostre propi potencial, mai avançarem...
On està més segur un vaixell és a port... Però no ha estat construït per això.

Avui em tingut un dia, com a mínim, curiós. Hem estat escalant a Agulles i m'ha tocat pujar la via 'OM MANI PADME HUM' dues vegades... Un dia explicaré el per què...
Us deixo un vídeo que he gravat mentre esperava a la reunió que em recollissin la corda (em sembla que no s'enten res, però a mi m'ha fet gràcia)

Per fi en Narcís va acabar la feina i es va poder botar la baidarka. Ahir em va fer arribar les fotos, i la veritat és que te molt bona pinta. Llàstima de no haver pogut ser-hi... Haurem d'esperar l'emissió del Thalassa per poder veure com navega.

FELICITATS!!

El primer objectiu de Setmana Santa era fer l'Aresta Rumbau (o la Roca del Moro, com diuen els d'Oliana). La via consta de 9 llargs de conglomerat d'allò més discret (cauen pedres durant tota la pujada).
Els llargs més interessants són el segon, amb un pas de V+, el 6e (V+) i l'últim, amb un final amb un bon pati.



La via està ben equipada, amb assegurances quan són necessàries (només cal portar alguna vaga per arbres). Les vistes, espectaculars... Llàstima només, de la roca tant dolenta.

Ahir vam fer una caminadeta fins al cim de les Agudes. Es tracta d'una excursió senzilla molt aprop de Barcelona, però que te alguns detalls que la fan divertida: s'ha de grimpar una mica i ha un pas amb una cadena i després sempre pots acabar fent una bona teca a un restaurant d'Arbúcies, Sant Hilari o Viladrau!!

Diumenge vam fruir d'un bon àpat i d'una millor companyia a la vinya de'n Jordi. Uns quants calçots, una mica de vianda i conversa distreta. Perfecte per un diumenge sense preses.



Preparant el terreny per produir



La cosa ja rutlla!!



Les brases conviden a fer-la petar

Sabia que no em decepcionaria l'últim disc de DESTROYER... Fa tres dies que l'escolto i cada cop descobreixo quelcom diferent. Capes de sons que basteixen temes plens de sensibilitats i de histories. M'agrada especialment 'My favourite year':

Nicole - she, blasted on ecstasy
in some East Pendar hovel circa 1993.
It was a good year, it was a very good year.
And now it's gone,
they're saying the whole point of everything's the 'moving on.'
Well, I can't help but feel somewhat opposed to this,
my shit having been torched by fascists.
Though, in some small way, we're all traitors to our own kind...

Avui has fet 33 anys al meu cor

Durant tot el curs la Marta ens va estar explicant que ella era mailartista. Jo me l'escoltava amb simpatia però potser amb un cert escepticisme.
La qüestió, és que em devia unes fotos que va fer i me les va enviar per correu ordinari... Encara que hauria de dir extraordinari.
Va ser com quan ets petit i et lleves el dia de reis... Un sobre ple de sorpreses, des de l'embolcall fins a l'última de totes les coses que contenia... Una autèntica delícia!!
Ara li dec una resposta... M'hi hauré d'esforçar!!

Avui tocava escalar. Per variar hem anat a ca la Montse, a Gorros. Hem fet un parell de vies. La primera 'La canaleta de les Ninfes' a la Miranda de Santa Magdalena, 3 llargs sense massa complicacions però amb un bon solet. Després ens hem arribat fins la Magdalena inferior per fer la via 'Benson'. Aquesta ha estat més disfrutona, amb un primer llarg vertical amb les assegurances bastant separades, però molt gustós. Com sempre, marxem de Montserrat amb bon sabor de boca i ganes de tornar-hi.

L'any 1987 els artistes suïssos Peter Fischli i David Weiss van construir un immens dispositiu de més de 150 metres. Probablement aquesta instal·lació va servir de font d'inspiració del famós espot d'Honda (veure).

El que ho fa realment espectacular és que fan servir tota mena de forces: el foc activa reaccions químiques que afecten coixinets i mecanismes que actuen segons la força de la gravetat...

Llegir la Contra de La Vanguardia acostuma a ser una bona gimnàstica per l'esperit. Avui, anant cap a Girona a una reunió amb l'Elena ens hem trobat amb la perla del dia de boca de Jean Clair, que és un conservador d'art del museu Pompidou:

La falta de sentido de la imagen es el precio que pagamos por el exceso de imágenes [...] ¿Cómo temblar de emoción ante el sutil erotismo de una virgen renacentista si hoy con un clic tienes miles de imágenes pornográficas de todas las perversiones imaginables?
No soy un hipócrita. Yo soy carnal, y la pornografía me atrae, pero sé que pagamos un precio en sensibilidad por ella; como lo pagamos en densidad vital por la facilidad con que sobrevivimos.

Aquest matí hem anat a caminar des de Teià fins a l'ermita de Sant Mateu

we will wade in the shine of the ever
we will wade in the tides of the summer
every summer...

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix

Albert Einstein

Ahir vam anar a escalar a Montserrat. L'objectiu no el teniem del tot clar doncs feia un dia una mica rarot. Al final, però, en vam decidir pel 'Camé de l'Alsina'.
Aquesta via consta de 5 llags i uns 150 metres. El primer llarg es pot fer per una variant que surt més a la dreta. La via és força maca i sostinguda, la única pega va ser el fred que feia, que no ens la va acabar de deixar gaudir.

Avui, per celebrar l'aniversari de les Paules hem fet un puja i baixa al Port del Comte. Ha estat un bon dia

Fa temps que tots els amics del Narcís seguim amb curiositat l'evolució de la seva baidarka, talment com si es tractés de la Sagrada Família. Ara m'ha enviat un bloc on es pot veure tot el procés de construcció: (http://fotosbaidarka.blogspot.com/)
Paga la pena de dedicar una estona a repassar aquesta petita obra d'art, imaginar-nos l'olor de la fusta i el soroll del ribot...
Ara només esperem en candeletes el dia que vagi a mar per tancar el cercle.