Per pintar una cara s’ha de renunciar a la figura sencera. Per pintar una fulla, s’ha de sacrificar el paisatge sencer. Al començament pot semblar que t’estàs posant límits, però amb el temps t’adones que si tens mig centímetre d’alguna cosa tens més possibilitats de conservar una determinada sensació de l’univers que no pas si fas veure que abastes el cel sencer.
-
Pàgines
-
Categories
-
Arxius
Un Comentari
que bonic el que decis Edu!! amb el temps ve això d’aturar-se en els detalls, els gestos, el mínim, un somriure, la lñuz d’una espelma, només això n’hi ha prou per encendre una metxa …