Fricandó

Molts cops comparteixo amb el teu record petits moments de cada hora, detalls que m’agrada comentar, satisfaccions, emprenyades… Fa temps que vius en una joventut eterna, en un no res que farceixo a base de records, cada cop més borrosos. Potser al final oblidaré tots els detalls, però el que sempre romandrà serà l’immens amor que et guardo i una suportable melangia per no haver pogut compartir amb tu tots els moments que aquest trànsit ens tenia reservats i que de sobte es van esfumar. Puc viure amb normalitat, estimar, plorar i ser feliç, però sempre hi haurà una taca negra al meu cor que va aparèixer el dia que vas marxar… Et trobo a faltar i penso en tu.