Avui el dia s’ha llevat esplèndid. Valia la pena pujar fins a Sant Mateu i fer una bona trescada per un lloc familiar, amb un aspecte totalment diferent.
La pujada a Sant Mateu és curta però severa i fa que el cos prengui temperatura ràpidament, contrastant agradablement amb la fredor neta de la muntanya. Les vistes eren totalment originals, amb el mar de fons i la neu en un primer pla…
…A partir d’aquí començo a creure en la nostra força interior, i que tots estem fets de la mateixa matèria . Som petits punts de llum i tots fem una gran llum. Tots venim de la mateixa font, però tenim diferents experiències, per això la nostra forma de ser és diferent. Només a través de les noves experiències podem créixer. Hem d’experimentar per nosaltres mateixos, aquesta és la nostra obligació. La nostra ànima o consciència és més rica quant tenim noves experiències, no quan vivim l’experiència dels demés [...] Tu ets el que dons forma a la teva profunda vida. Sempre has de tenir confiança en ella, en el que vols fer i mai no rendir-te. Inclús quant les coses no van bé i tens problemes molt greus, has de creure, tenir com una fe i mai rendir-te, encara que resulti molt dur. Això és el que fa la vida més i més rica.”
Tomaz Humar (1969-2009)
Per pintar una cara s’ha de renunciar a la figura sencera. Per pintar una fulla, s’ha de sacrificar el paisatge sencer. Al començament pot semblar que t’estàs posant límits, però amb el temps t’adones que si tens mig centímetre d’alguna cosa tens més possibilitats de conservar una determinada sensació de l’univers que no pas si fas veure que abastes el cel sencer.
Ahir diumenge vam anar a veure els The Dodos. El nas em deia que el directe havia de ser bo… I així va ser; Sorollosos i divertits, un directe ideal per cantar i saltar… Llàstima que a Barcelona siguem tant animats
Entre l’espessor del bosc intuïa el que va ser i en un clar apareix davant meu el paissatge magnífic… Somni d’escalador i de tota persona sensible.
